jueves, 27 de diciembre de 2012

HIGIENE: Com rentar-se les mans correctament


Una de les primeres mides higièniques que ensenyem als nens és a rentar-se les mans abans de menjar. Aquest acte san simple els protegirà de possibles infeccions bacterianes o virals, però també ho farà de possibles substàncies tòxiques com productes de neteja, insecticides o altres substàncies químiques dolentes. Així, és una bona pràctica realitzar aquesta acció junt al nen de forma sistemàtica abans de cuinar i de menjar, però també en altres situacions a la cuina, com entre la manipulació de diferents tipus d'aliments o aliments crus i cuinats, després de netejar o d'utilitzar productes químics o després de manipular les deixalles. 


A part de la cuina hi ha altres situacions on hem d'aconseguir que el nen es rente les mans de manera mecànica, com abans i després de utilitzar el bany, després de jugar amb animals, després de curar-se una ferida o després de sonar-se els mocs, de tossir o d'esternudar i utilitzar les mans per tapar-se la boca.


Per a aquest acte de rentar-se les mans utilitzarem preferiblement aigua tèbia, primer mullarem les mans i després amb sabó fregarem enèrgicament durant 15 segons, en el cas de nens podem utilitzar un sabó amb efecte antibacterià o desinfectant. Hem d'assegurar-nos la correcta neteja entre els dits, a les monyiques i sobretot, baix les ungles, per a açò podem fer ús d'un raspallet. Després aclarirem qualsevol resta de sabó amb l'aigua i assecarem les mans amb una tovallola neta i seca de tela o de paper, o amb un assecador d'aire calent.


Si es dona el cas de no disposar d'aigua i sabó perquè ens trobem al parc, al camp, a la muntanya o la platja, podem fer ús de líquids desinfectants que es comercialitzen i no fan necessari l'aclarit posterior.


VIDEO: Com rentar-se les mans correctament?

VIDEO: Rentar-se les mans amb Los Lunnis



Fonts:
http://edukame.com/2012/10/15/
http://consumer.com


La funció del menjador escolar.


La funció del menjador escolar va més enllà del simple subministre d'aliments als nens, les empreses encarregades del càtering dels menjadors estan supervisades per dietistes i nutricionistes que s'encarregaran de vetlar per a que els nens reben una dieta saludable, mitjançant una oferta suficient, equilibrada i variada, de manera que resulte agradable i atractiva per al públic al que ens anem a adreçar. Aquest menú supervisat per els especialistes s'haurà de consensuar amb altres actors implicats com poden ser les associacions de pares i mares.

El menjador també ha de proporcionar menjar de qualitat, tant des de el punt de vista nutricional com des de altres factors com l'higiènic i el sensorial.

El menjador també és un lloc de encontre i relació amb altres nens i amb els adults supervisors on els nens adquireixen hàbits higiènics i alimentaris saludables a part de aprendre a utilitzar correctament el material i les eines del menjador i promoure altres aspectes socials com les normes de comportament i convivència als àpats.

Aquest entorn va a ser favorable per al foment d'hàbits socials i culturals sobre alimentació en els nens i que van a contribuir a desenvolupar la seva personalitat.

                           

A l'hora d'elaborar el menú escolar, l'empresa encarregada del càtering té en compte diversos aspectes que ens poden servir a nosaltres també a l'hora d'elaborar el menú dels nostres nens:

-Les programacions solen ser a un mes vista i adaptades a la temporada corresponent.
-Les quantitats de les racions s'han d'adaptar a l'edat i l'apetència dels infants.
-L'aigua sempre ha d'estar present, així com l'oli d'oliva per a amanir o per a cuinar i el pa per a acompanyar.
-La utilització de la sal ha de ser moderada, i la que utilitzem que siga iodada.
-Evitar els aliments precuinats com les croquetes, creïlles fregides, pizza, arrebossats...
-Hem de variar l'estructura del menú d'una setmana a altra.
-En cada àpat hem de proporcionar una verdura o una fruita fresca. I reservar un dia per a postres lactis, com iogurt o natilles.
-És important que el mètode de preparació de la carn o el peix no el deixe molt eixut, així que seran millor les preparacions al forn, guisats i estofats que no la planxa. Hem d'evitar les preparacions amb alt contingut en greix, com salsitxes i hamburgueses.
-Haurem d'evitar les combinacions de plats de difícil acceptació, com la verdura amb el peix, o les combinacions massa denses.
-La presentació també és important, la mescla de colors que facen atractiu el plat, les textures adequades a l'edat del nen, etc..
-Segons el menú de migdia que hem elaborat, complementarem amb altres aliments la resta de àpats del dia.

Fonts:
- L'alimentació saludable a l'etapa escolar. Agència de Salut Pública. Generalitat de Catalunya.

domingo, 23 de diciembre de 2012

TUPPER A L'ESCOLA ET DESITJA UN NADAL AMB EXCESSOS DE FELICITAT I MODERACIÓ A LA TAULA


domingo, 16 de diciembre de 2012


DULCES NAVIDEÑOS PARA NIÑOS. Visto en consumer.es (17-12-12)


10 Recomanacions per a elaborar una dieta equilibrada per als nens en edat escolar.


Amb aquest decàleg ens aproparem un poc més a la dieta equilibrada que volem per als nostres fills. Són unes pautes senzilles de dur a terme i de recordar, i que van a a ser útils també per a equilibrar la dieta de tota la família:

1.- L'esmorzar: és el menjar més important del dia, però no per això ha de ser el més copiós! Ha de estar format per una peça de fruita (o en suc) o un lacti (got de llet, iogurts o formatge) i cereals (en forma de entrepà o cereals per a al llet).

2.- Al dinar i al sopar han d'haver-hi cereals (arròs, pasta), llegums i/o patates i verdura (cuita o crua en amanida). També ha d'haver carn, peix, ou o marisc de segon plat. Amb una peça de fruita o un lacti com a postre. Hem d'evitar els arrebossats i fregits front a altres tècniques de cuina, com el forn, la planxa, la papillota els guisats o els bullits.

3.- Per tal d'assegurar el aport necessari de magnesi (mineral important en la mineralització del ós) hem de potenciar el consum de vegetals de fulla verda, , fruita seca i cereals integrals que també ens aporten vitamines com les del grup B i l'àcid fòlic

4.- Incloure hortalisses crues i fruita a tots els menjars ens assegurarà un bon aport de la resta de vitamines.

5.- El consum de 3 o 4 racions de lactis al dia ens assegurarà una millor ossificació.

6.- Al període de creixement també és important el aport d'aliments rics en iode, necessari per al desenvolupament del cervell. El millor és consumir peix i marisc de tres a quatre vegades a la setmana, i que la meitat d'aquestes siguen en peix blau.

7.- Cal evitar les carns grasses (corder, porc o vedella) envers les més magres o blanques (pollastre, tito i conill)

8.- Tant a l'esmorzar com al dinar i al sopar han d'estar presents aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous, lactis i/o llegums) en proporció suficient.

9.- L'oli d'oliva ha d'estar present en la dieta del nen pel seu aport en vitamina E i àcids grassos essencials. Tres cullerades soperes al dia serà suficient, i millor si utilitzem un de verge.

10.- Hem de potenciar el consum d'aigua front a altres begudes. Podem donar batuts de iogurt o sucs de llet amb fruita però s'han d'evitar els suc envasats i els refrescos per el seu alt contingut en sucres. Si els donem millor que no tinguen sucres afegits. Les begudes refrescants contenen àcid fosfòric, que té un efecte negatiu en la calcificació dels óssos.

A banda d'aquestes recomanacions nutricionals hem de fomentar la pràctica d'exercici físic i limitar el temps que els nens passen davant la tele o les videoconsoles.

Com a colofó d'aquestes entrades del bloc dedicades a millorar l'alimentació dels nostres nens vos deixe l'enllaç al pdf de la guia: "L'ALIMENTACIÓ SALUDABLE A L'ETAPA ESCOLAR" editada per la Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i que podeu fer servir com a "llibre de capçalera". El teniu al següent link


L'ALIMENTACIÓ SALUDABLE A L'ETAPA ESCOLAR






Fonts:
-Dieta equilibrada. A. Aguilar Martínez, M. Serra Alías. UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
- L'alimentació saludable a l'etapa escolar. Agència de Salut Pública. Generalitat de Catalunya.

martes, 11 de diciembre de 2012


Elaborant una dieta.


Ara que ja tenim algunes nocions bàsiques sobre nutrició exposades en les anteriors entrades anem a entrar en feina i anem a aprendre a elaborar una dieta equilibrada per a nens en edat escolar.

La distribució ideal dels menjars al llarg del dia hauria de seguir una distribució semblant a aquesta:
- 25 % desdejuni-esmorzar 
- 30 % dinar
- 15 % berenar
- 30 % sopar  

S'ha de procurar que la dieta sigui variada, amb aportament de tots el grups d'aliments distribuïts de la següent manera: 

- de 4 a 5 racions de farinacis. El grup de farinacis inclou aliments com el pa, els cereals de l'esmorzar, pasta, arròs, creïlles i llegums que aporten energia (hidrats de carboni) altres aliments d'aquest grup i que hi ha que incloure a la dieta amb moderació serien la brioixeria o les melmelades. Una ració de farinacis són, per exemple, 60 grams de pa, 125 grams de creïlles, 40 grams d'arròs o de pasta i 50 grams de llegums crus.

- 5 racions de verdures hortalisses i fruites. La seva inclusió és bàsica, en forma de puré, sucs, cuita, crua... de la manera que millor accepte el nen. Són les que ens van a aportar vitamines tan importants com la vitamina C i ß-carotens. Cada ració de verdures i hortalisses equival a 100 grams i cada ració de fruites a 100-125 grams.

- de 3 a 5 racions de greixos. Corresponent a 1 cullerada d'oli d'oliva. La brioixeria i altres productes elaborats ens van a aportar també molt de greix, així que hem de limitar el seu consum.

- 3 racions de lactis. Cada ració equival a 1 got de llet, 2 iogurts o 40 grams de formatge. Suposa el principal aport de calci, essencial per a una correcta ossificació.

- 2 racions de proteïna. Una ració de proteïna equival a uns 80 grams de peix o carn o a un ou. Amb aquests aliments no només cobrim les necessitats proteiques sinó també de minerals com el fòsfor, el magnesi, el zinc i el iode, present al peix. Pel que fa al ferro cal incloure aliments com el fetge o el foie gras una vegada a la setmana per tal de cobrir les necessitats d'aquest mineral. Altres grups d'aliments com els lactis o els llegums també aporten proteïna a la dieta.
                                
Amb un menú variat subministrarem la quantitat adequada de minerals i vitamines, però haurem de prestar atenció al aport de ferro, com ja hem dit.

La bona distribució de les menjades al llarg del dia també és molt important per a establir uns bons hàbits alimentaris en un futur i també per millorar el rendiment escolar i evitar l'obesitat:

L'esmorzar és fonamental per aconseguir un bon rendiment del nen a l'escola. Per a fer equilibrat l'esmorzar haurem d'incloure lactis, farinacis (entrepà o cereal) i fruita (natural o en suc). Podem separa-ho en desdejuni a casa abans d'anar al col·legi i l'esmorzar (un entrepà i una peça de fruita) a mig matí. 

El dinar ha de incloure arròs, pasta o llegums i carn o peix. Les verdures no poden faltar, bé com a plat únic o com a guarnició. De postre una fruita o un iogurt són les millors opcions.

El berenar ha de ser lleuger, un petit entrepà, una peça de fruita, un iogurt... aprofitarem aquest per a completar el menú diari.

El sopar ha de incloure aquells aliments que no s'han consumit al dinar, però en racions més reduïdes i coccions senzilles (planxa, bullit, etc....)

Per a saber més: 

Fonts:
-Dieta equilibrada. A. Aguilar Martínez, M. Serra Alías. UOC (Universitat Oberta de Catalunya)





lunes, 10 de diciembre de 2012

Les necesitats nutritives dels nens en edat escolar.



Com podem suposar, les necessitats nutritives dels nens varien al llarg del seu creixement. Aquest es divideix en tres etapes: 

- de creixement ràpid o primera infantesa, fins als tres anys.
- de creixement estable o d'edat pre i escolar, de tres a deu anys en nenes i fins als dotze en nens.
- de creixement accelerat o pubertat, que va dels onze fins als tretze anys en les noies i dels tretze fins els setze en els nois.

L'alimentació a aquestes etapes es gaire important ja que el cos i els òrgans dels nens estan en continu creixement, per exemple, la majoria d'òrgans i sistemes ja són madurs als tres anys d'edat, i els cervell es forma durant els primers quatre anys de vida, la mineralització òssia durant aquest període també permetrà l'os créixer i reforçar-se en un futur, així que durant aquest període haurem d'aportar els nutrients necessaris per a no comprometre el desenvolupament normal del organisme del nen. 

Ficarse a contar les kilocalories de la ingesta del nen pot resultar fatal, així que partirem de la base de que no anem a tenir problemes en subministrar les necessàries, i que aquestes s'han d'aportar en forma de glúcids, greixos i proteïnes en uns percentatges de 50, 35 i 15 % respectivament. 

Pel que fa a vitamines i minerals a aquest període són de especial importància el iode, el ferro i el zinc, ja que van a resultar essencials en el desenvolupament del sistema nerviós i el sistema cognitiu, així una deficiència en algund'aquestos minerals durant el creixement pot afectar negativament un correcte desenvolupament de les funcions cognitives, de comportament, motrius o immunològiques.

Un altre mineral fonamental en aquesta etapa és el calci, per a tenir una massa òssia més densa, sòlida i amb més diàmetre. Una manca d'aquest mineral podria expressar-se a la llarga amb més incidència de fractures o osteoporosi en l'edat adulta.

El fòsfor, la vitamina D i la vitamina A també van a estar directament relacionades en el metabolisme del calci. I la vitamina C va a ser important tant en la síntesi del col·lagen com en el bon funcionament del sistema immunitari.

Per finalitzar no podem deixar del nutrient essencial, l'aigua. Hem de facilitar el subministre sempre que el nen ho demande i acostumar-lo a l'aigua natural, sense olors ni sabors. Els refrescos i begudes ensucrades les reservarem per a ocasions especials.




fonts: Nutrició en l'etapa del creiximent.A. Aguilar Martínez, M. Serra Alías. UOC (Universitat Oberta de Catalunya)


JA POTS SEGUIR EL BLOC DESDE LA NOSTRA PÀGINA DE FACEBOOK
FENT CLIC AL SEGÜENT ENLLAÇ: TUPPER A L'ESCOLA.
A ESPANYA 1.300.000 NENS PATEIXEN SOBREPÉS I 600.000 OBESITAT.
vist a europapress.es (10-12-12)

domingo, 9 de diciembre de 2012

DIEZ CONSECUENCIAS DE OBLIGAR A UN NIÑO A COMER.
Visto en consumer.es (10-12-12)

LLEVAR AL COLE COMIDA DE CASA SALE MÁS CARO QUE EL MENÚ DE LOS DIPUTADOS DE MADRID.
Visto en eldiario.es (2-10-2012)
EL TUPPER NO SE COBRA EN NINGÚN PAÍS DE EUROPA. 
Visto en ABC.es (15-9-2012)


La importància dels hàbits alimentaris a la infantesa.


Els problemes amb els nens a l'hora de menjar solen aparèixer entre els 2 i els 7 anys d'edat, quan comencen a "decidir" que els agrada i que no. A aquestes edats al voltant del 80 % dels nens rebutja aquells aliments que no coneix, sobre tot quan es tracta de ¡VERDURES!. A aquest període hem d'utilitzar la curiositat natural del nen i permetre el joc amb el menjar, amb les textures del aliment, donar-li la possibilitat de menjar amb les mans amb la finalitat de que el nen explore i taste per ell mateix. 



A partir dels sis anys és quan es consoliden els hàbits alimentaris, així que a aquesta edat va a ser molt important el factor educatiu de la família i de l'escola (al pròxim post parlarem de les funcions del menjador escolar). Els nens van superant la repulsió a certs aliments a força de familiaritzar-se amb ells. Permetre-los participar en la elaboració dels àpats és una manera excel·lent per tal d'aconseguir-ho. Així ens convertim en actors principals i responsables plens de l'adquisició de uns bons hàbits alimentaris que li seran molt beneficiosos en el futur.


Així hem d'implicar tota la família en aquest procés d'aprenentatge del nen i, de passada, ens servirà a tots per millorar i corregir els nostres mals hàbits. I que podem fer nosaltres? és fàcil i a la vegada complicat de complir, hem de començar per dur tota la família una alimentació equilibrada (recorda: variada, agradable i suficient, és a dir ¡MODERADA!), haurem de mantenir uns horaris regulars i evitar distraccions durant el àpat, com la televisió. Menjar poc a poc i asseguts a la taula, com cal, i no fer-ho amb presses i corregudes.


Hem d'acostumar al nen a fer un bon esmorzar (dedicarem un post única i exclusivament a l'esmorzar) i evitar el picar entre hores, encara que açò no vol dir deixar de premiar alguna conducta amb alguna llepolia.


Hi han una sèrie d'aliments poc saludables a evitar que inclouria els coneguts com a Fast Foods. hamburgueses, pizzes, fregits, arrebossats i sobretot refrescos ensucrats, hem de potencial el consum d'aigua a o sucs naturals enfront d'aquestos. La brioixeria industrial també s'ha d'evitar a l'hora del esmorzar i substituir per l'entrepà de tota la vida, cereals o iogurts. 


En el cas de voler premiar al nen amb algun capritxet i han algunes llepolies menys dolentes que altres, així podem utilitzar xiclets sense sucre, regalèssia, fruita seca, xocolata amb llet o caramels durs o sense sucre, sempre moderant molt el seu consum, evitar a tota costa les gominolessnacks, papes o fruïts secs fregits.



fonts: Nutrició en l'etapa del creiximent.A. Aguilar Martínez, M. Serra Alías. UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

viernes, 7 de diciembre de 2012

La dieta equilibrada.


Com es sol dir, el que va davant, va davant. Així que les primeres entrades d'aquest bloc van a estar dedicades a establir les bases del mateix. 

Per començar, una qüestió que a molta gent li rondarà pel cap: q volem dir quan parlem d'una dieta equilibrada? 

Una dieta equilibrada és aquella que respecta els següents principis:

- Aporta l'energia adequada per a cada individu segons les seves característiques.

- Proporciona la quantitat adequada de glúcids i lípids (sucres i greixos) necessaris per a aportar l'energia

- Cobreix les necessitats de proteïnes.

- Assegura l'aportament recomanat de vitamines i minerals

- Aporta una quantitat suficient d'aigua i de fibra.

Açò ho hem d'aconseguir amb una combinació d'aliments variada, agradable i suficient.

La manera més fàcil d'intentar quadrar la dieta de la nostra família és recórrer a l'ajuda dels experts, l'Organització Mundial de la Salut fa una sèrie de recomanacions que tothom hauria de seguir com estimular el consum d'amanida fresca i 2 o 3 peces de fruita al dia, moderar el consum de carn i derivats d'aquesta, consumir de manera diàriaaliments derivats de cereals o llegums, reduir el greix que ingerim en aliments com brioixeria, preparats o embotits, prendre aliments rics en fibra, integrals, etc., sempre que puga'm, i per suposat, moderar el consum d'alcohol i mantenir-nos en forma practicant algun tipus d'esport. 



Aquestes recomanacions de l'OMS ens les tradueix la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) en forma de piràmide, aquesta PIRÀMIDE ALIMENTÀRIA situa els aliments que s'han de consumir amb més freqüència a la base i aquells que hem de moderar el seu consum al vèrtex. Aquesta figura és una gran ajuda per a elaborar i entendre com ha de ser una dieta equilibrada.





Però com passa a altres àmbits, cadascú té la seva manera de treballar, i a cada país s'utilitza un element diferent per a il·lustrar aquestes recomanacions, des de l'olla de Guatemala, fins a la baldufa dels aliments veneçolana, passant per l'oval argentí. Però com sempre ens agrada veure que fan els nord-americans us presente a continuació l'ultim invent en el que fa a recomanacions: el PLAT SALUDABLE de HARVARD. Creat com a alternativa al "My Plate", la aposta del govern nord-americà, però una vegada espolsats els interessos polítics de damunt. 


Per a saber més:
http://www.nutricioncomunitaria.org/
http://bien-estar.com/2012/01/17/el-plato-saludable-de-harvard/

Fonts:
-Dieta equilibrada. A. Aguilar Martínez, M. Serra Alías. UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Breu història del TUPPER.


I tan breu, com que la patent de Tupperware® la va fer el químic nord-americà Earl Silas Tupper en 1944 esdevenint un gran èxit des de la seva presentació en societat en 1947 i desbancant altres mètodes per poder endur-se el berenar a la feina, com el paper de diari o la caixa de galetes reciclada a "fiambrera". 
L'èxit radica en el tancament hermètic que possibilita el seu ús per a emmagatzemar menjar a la nevera o al congelador.

Els primers tupper van ser de polietilé, després de metal, però amb l'invent del microones s'ha tornat al plàstic com a matèria primera principal.

El tupper, tàper o carmanyola de tota la vida, també ha passat a la història per la seva curiosa manera de vendre's, fent demostracions a casa amb les amistats o amb el veïnat. Aquest mètode de venda tan característic sols ha triomfat amb contats productes que tot el món ja coneix: cosmètics, robots de cuinajoguines per a adults...

Amb l'arribada de la crisi les famílies espanyoles han tornat a traure els tuppers del rebost. El 40 % de la població activa menja fóra de casa, i endur-se el tupper darrere és una forma d'estalviar i intentar menjar més sa. Sempre em pensat que al tupper només podem dur o una amanida o un tros de truita, però amb aquest bloc pretenem obrir un ventall de possibilitats.

Així que aquest bloc que comença a rodar va dedicat a aquelles famílies tradicionals, monoparentals,homoparentals, de tot tipus, que s'han vist amb la necessitat o han optat per tornar a la carmanyola per als seus nens o per a ells mateixos, però tenen quelcom en comú, que és la preocupació per fer una dieta equilibrada, sana i variada.


Fonts:
http://es.wikipedia.org/wiki/Tupperware
http://paper.avui.cat/article/societat/165579/lentrepa/taper.html

sábado, 1 de diciembre de 2012

Qué és "TUPPER A L'ESCOLA"?


TUPPER A L'ESCOLA naix com a part del projecte de pràctiques i treball de final del Màster en "Nutrició i Salut" de la Universitat Oberta de Catalunya de l´autor.

Amb l'arribada de la crisi, moltes famílies s'han vist en la situació de no poder fer front  a la despesa que suposa el menjador escolar i s'han vist amb la necessitat de recórrer al tradicional "Tupperware®" per a que els nens porten el menjar a l'escola.

La finalitat de "TUPPER A L'ESCOLA" és servir de guia per a aquestes famílies i ajudar-les per a que els nens puguen portar una dieta sana, variada i equilibrada de la mateixa forma que si es quedaren al menjador.

A més, pretén ser una eina que puguen utilitzar tots els membres de la família amb interessos al món de la alimentació i de la nutrició.

Setmanalment s'aniran publicant suggerències de menús per a que els nens es puguen emportar al tupper a l'escola, així com noticies i articles relacionats amb el sector, nous productes, aliments de temporada, consells sobre educació nutricional, enllaços d'interès...

Espere que "Tupper a l'escola" esdevinga un bloc de consulta quotidià i de lectura fàcil i divertida.